Hola a tots! Sent no haver penjat res, però és el que té el final de curs: exàmens, proves, titulacions... De manera que mans a l'obra [acudit fàcil]! Hui vos anava a dur el Te Deum de Marc Antoni Charpentier sencer, però com que durava molt i la part coneguda és el principi, pose només el preludi (o marxa en rondó). ;)
És possible que a alguns us sone, i de fet s'utilitza com a himne d'Eurovisió des que aquest va començar. Us deixe la capçalera d'Eurovisió del 1957 i la del 2013 perquè ho comproveu:
Charpentier va nàixer a França el 1643 i va morir el 1704. Va escriure el Te Deum en algun moment entre 1688 i 1698, la qual cosa fa que aquesta obra siga barroca. També podem veure que és barroc per la quantitat d'ornaments i girs i pels contrastos, sobretot entre el tema i les cobles.
En aquesta entrada anem a treballar basant-nos en tema i cobles, de manera que vaig a especificar, per si a algú li costa distingir-les, aquestes parts segons el minutatge del vídeo:
L'obra està composta en Re Major que, segons el mateix Charpentier, és una tonalitat «brillant i guerrera». L'obra està escrita per a un violí, dues violes, contrabaix, flauta, oboé, fagot i orgue, i possibilitat de viola de gamba. A l'àudio que jo us he posat hi ha uns altres instruments, de manera que ha de ser un arranjament, segurament el de Louis Martini i Guy Lambert (algú els coneix?), però a mí m'agrada més que l'original.
El contrast del qual parlava abans és una de les coses que més m'agrada del preludi. El tema (allò que es repetix) és molt majestuós i de caràcter molt marcat i fins i tot marcial, gràcies, en part, als timbals; en canvi, les cobles (tot allò que no és el tema) són més suaus i relaxades, són molt més lleugeres que el tema, que sembla pesat però vigorós. A més, les cobles pareixen bastant delicades i fràgils, com un castell de cartes que amb una simple brisa es pot caure.
Una de les coses que més m'agrada de les obres musicals és intentar escoltar les harmonies, els contracants i, en general, tot allò que no siga la melodia principal (és a dir, els greus, normalment); m'agrada bussejar en la música, de manera que el Te Deum de Charpentier no anava a ser menys. La veritat és que és bastant més difícil escoltar els greus en el tema principal, ja que les trompetes i la percussió ho eclipsen tot, que en les cobles. Els instruments encarregats de les harmonies i les melodies secundàries de les cobles són el fagot —un instrument amb un timbre molt bonic, al meu parer— i crec que el violoncel o el contrabaix, i són els únics elements que donen un poc de cos a la melodia de les cobles, interpretada pels violins, que sense els baixos quedaria un poc "sosa".
M'agradaria destacar l'última cobla de totes (la A') perquè té un caràcter diferent, és com més còmica. Aquest caràcter és imprés (crec) per l'ús exclusiu del vent fusta en aquest fragment, i sobretot, pels instruments de doble canya com l'oboé en la melodia (conjuntament amb algun altre instrument que podria ben bé ser la flauta) i el fagot en els baixos, que li donen a l'última cobla eixe toc graciós.
Si tanque els ulls, m'imagine, al principi, un soldat, fa segles, que torna a casa després d'haver guanyat la guerra heroicament (el tema), i va corrents a veure a la seua estimada i es posen a xarrar i a ballar (les cobles); i cada vegada que sona el tema parla ell, mentre que quan sonen les cobles parla ella. Al final apareix el criat graciós (cobla A') i el soldat el convida a celebrar la victòria de la guerra (última aparició del tema).
En aquesta entrada anem a treballar basant-nos en tema i cobles, de manera que vaig a especificar, per si a algú li costa distingir-les, aquestes parts segons el minutatge del vídeo:
| A | A | B | A | C | A' | A |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 0:05 - 0:19 | 0:19 - 0:34 | 0:34 - 0:50 | 0:50 - 1:05 | 1:05 - 1:20 | 1:20 - 1:35 | 1:35 - 1:55 |
(Les lletres A són el tema principal i cadascuna de les altres lletres és una cobla diferent. A' és una cobla que imita el tema i s'hi assembla.)
L'obra està composta en Re Major que, segons el mateix Charpentier, és una tonalitat «brillant i guerrera». L'obra està escrita per a un violí, dues violes, contrabaix, flauta, oboé, fagot i orgue, i possibilitat de viola de gamba. A l'àudio que jo us he posat hi ha uns altres instruments, de manera que ha de ser un arranjament, segurament el de Louis Martini i Guy Lambert (algú els coneix?), però a mí m'agrada més que l'original.
El contrast del qual parlava abans és una de les coses que més m'agrada del preludi. El tema (allò que es repetix) és molt majestuós i de caràcter molt marcat i fins i tot marcial, gràcies, en part, als timbals; en canvi, les cobles (tot allò que no és el tema) són més suaus i relaxades, són molt més lleugeres que el tema, que sembla pesat però vigorós. A més, les cobles pareixen bastant delicades i fràgils, com un castell de cartes que amb una simple brisa es pot caure.
Una de les coses que més m'agrada de les obres musicals és intentar escoltar les harmonies, els contracants i, en general, tot allò que no siga la melodia principal (és a dir, els greus, normalment); m'agrada bussejar en la música, de manera que el Te Deum de Charpentier no anava a ser menys. La veritat és que és bastant més difícil escoltar els greus en el tema principal, ja que les trompetes i la percussió ho eclipsen tot, que en les cobles. Els instruments encarregats de les harmonies i les melodies secundàries de les cobles són el fagot —un instrument amb un timbre molt bonic, al meu parer— i crec que el violoncel o el contrabaix, i són els únics elements que donen un poc de cos a la melodia de les cobles, interpretada pels violins, que sense els baixos quedaria un poc "sosa".
M'agradaria destacar l'última cobla de totes (la A') perquè té un caràcter diferent, és com més còmica. Aquest caràcter és imprés (crec) per l'ús exclusiu del vent fusta en aquest fragment, i sobretot, pels instruments de doble canya com l'oboé en la melodia (conjuntament amb algun altre instrument que podria ben bé ser la flauta) i el fagot en els baixos, que li donen a l'última cobla eixe toc graciós.
Si tanque els ulls, m'imagine, al principi, un soldat, fa segles, que torna a casa després d'haver guanyat la guerra heroicament (el tema), i va corrents a veure a la seua estimada i es posen a xarrar i a ballar (les cobles); i cada vegada que sona el tema parla ell, mentre que quan sonen les cobles parla ella. Al final apareix el criat graciós (cobla A') i el soldat el convida a celebrar la victòria de la guerra (última aparició del tema).
Sembla mentida que els Te Deums siguen composicions religioses (Te Deum vol dir ‘A tu, Déu’), però en fi, cadascú imagina una cosa...
I a vosaltres, us agrada? Què us suggerix? Comenteu!
