Quant de temps fa que no em passe per ací... Quasi un any! Em deveu trobar a faltar... La veritat és que em sap fatal no haver escrit res, però els exàmens, el batxillerat i altres coses m'han xuclat el temps.
Hui us duc una cançó després de deu mesos de sequera musical. A més, hui hi ha sorpresa perquè és una cançó de música moderna. (Recordeu, per cert, que una cançó és una obra on participa la veu i que la veu també és música, és a dir, no val a dir «Mira quina cançó toca la banda», ni tampoc es pot dir mai «la lletra i la música», com si la lletra no fóra música).
La cançó que us mostre hui és una cançó alemanya dels anys 80. Probablement us esteu preguntant què m'interessa a mi d'una cançó alemanya dels anys 80. Doncs bé, musicalment no no té res que em cride l'atenció; per a mi el més important de 99 Luftballons ('99 globus') no és ni més ni menys que amaga un reflex de la situació política europea del moment.
Nena fou un grup que arribà a l'èxit mundial amb aquesta cançó, i pertany a un moviment anomenat Neue Deutsche Welle ('Nova onada alemanya') que té arrels en la música punk i new age. A més, aquest moviment musical va anar acompanyat de moviments culturals semblants als de la movida ací a Espanya. De fet, la movida i la Neue Deutsche Welle tingueren lloc més o menys alhora.
Aquesta cançó fou publicada l'any 1983. Recordem que Europa estava dividida en dos blocs, el capitalista i el comunista. El teló d'acer també dividia Alemanya en dos parts. Tot i que a la Guerra Freda li quedava ja poc de temps, la tensió a nivell internacional era gran, i hi havia la por que qualsevol acte sense importància poguera desencadenar una nova guerra mundial, quasi segur la més destructiva que la humanitat hauria conegut fins al moment.
Precisament l'argument de la cançó va en eixa línia. Algú a la part A d'Alemanya solta 99 globus, que suren cap amunt. No obstant, el sistema de detecció de míssils de la part B d'Alemanya s'activa pensant que eixos globus són alguna amenaça, i es posa en marxa tota la maquinària militar. Aleshores, els de la part A, que no s'han assabentat de tot l'embolic, es pensen que la part B els ha declarat la guerra i llancen les seues armes nuclears. Al final, el món queda destruït.
En definitiva, 99 Luftballons és una cançó de protesta antibel·licista. La realitat és que a Alemanya la majoria de la gent tenia por d'açò i estava en contra d'aquestos sistemes militars, tant els soviètics a una banda com els de l'OTAN a l'altra. Per això la cançó va tindre tant d'èxit en el seu moment (va ser número 1 en les llistes de popularitat més importants).
Pel que fa a la cançó en si, no hi ha res destacable. La instrumentació és la típica d'una cançó pop-rock: veu, bateria, guitarra, baix i sintetitzador. El sintetitzador cobra bastant importància, i és el que li dóna a la cançó eixe aire dels 80. A més, trobe interessant la estreta relació de la lletra amb la part instrumental: la lletra conta una història amb plantejament, nus i desenllaç, i coincidixen amb la introducció (0:07 - 0:37), les estrofes (0:37 - 3:19) i la coda (3:19 - 3:58) de la cançó. La melodia és molt repetitiva i apegalosa —de fet a mi no se me'n va del cap—, jo diria que quasi massa. Trobe original el detall de posar al final eixe efecte que imita una sirena nuclear. El videoclip és prou normal, es pot apreciar prou bé l'estètica dels 80. Fou gravat en una instal·lació militar holandesa.
La mateixa Nena ha fet noves versions d'aquesta cançó, donat l'èxit que va tindre. La primera d'elles fou immediatament després i era una simple traducció a l'anglés —molt cutre, per cert, l'adaptació de les síl·labes al text— amb un argument una miqueta canviat. Es deia 99 red balloons. Posteriorment, Nena, ja en solitari, va fer una versió en 2002 per al seu àlbum Nena feat. Nena que tampoc m'agrada perquè la cançó està tan canviada que perd el sentit. L'última és de l'any 2009, i tracta de recuperar la cançó original que tan bé quedava. Tanmateix, canvia la instrumentació de manera que no és eixe so dels 80, sinó un de més modern. És a dir, agafa la cançó original i l'actualitza. El videoclip de 2009 està millor fet i explica millor l'argument, però dóna a entendre que la reacció desproporcionada fou d'una dictadura (la comunista, d'Alemanya de l'est), referència que no trobem per cap lloc en la cançó original.
Aquesta cançó fou publicada l'any 1983. Recordem que Europa estava dividida en dos blocs, el capitalista i el comunista. El teló d'acer també dividia Alemanya en dos parts. Tot i que a la Guerra Freda li quedava ja poc de temps, la tensió a nivell internacional era gran, i hi havia la por que qualsevol acte sense importància poguera desencadenar una nova guerra mundial, quasi segur la més destructiva que la humanitat hauria conegut fins al moment.
Precisament l'argument de la cançó va en eixa línia. Algú a la part A d'Alemanya solta 99 globus, que suren cap amunt. No obstant, el sistema de detecció de míssils de la part B d'Alemanya s'activa pensant que eixos globus són alguna amenaça, i es posa en marxa tota la maquinària militar. Aleshores, els de la part A, que no s'han assabentat de tot l'embolic, es pensen que la part B els ha declarat la guerra i llancen les seues armes nuclears. Al final, el món queda destruït.
En definitiva, 99 Luftballons és una cançó de protesta antibel·licista. La realitat és que a Alemanya la majoria de la gent tenia por d'açò i estava en contra d'aquestos sistemes militars, tant els soviètics a una banda com els de l'OTAN a l'altra. Per això la cançó va tindre tant d'èxit en el seu moment (va ser número 1 en les llistes de popularitat més importants).
Pel que fa a la cançó en si, no hi ha res destacable. La instrumentació és la típica d'una cançó pop-rock: veu, bateria, guitarra, baix i sintetitzador. El sintetitzador cobra bastant importància, i és el que li dóna a la cançó eixe aire dels 80. A més, trobe interessant la estreta relació de la lletra amb la part instrumental: la lletra conta una història amb plantejament, nus i desenllaç, i coincidixen amb la introducció (0:07 - 0:37), les estrofes (0:37 - 3:19) i la coda (3:19 - 3:58) de la cançó. La melodia és molt repetitiva i apegalosa —de fet a mi no se me'n va del cap—, jo diria que quasi massa. Trobe original el detall de posar al final eixe efecte que imita una sirena nuclear. El videoclip és prou normal, es pot apreciar prou bé l'estètica dels 80. Fou gravat en una instal·lació militar holandesa.
La mateixa Nena ha fet noves versions d'aquesta cançó, donat l'èxit que va tindre. La primera d'elles fou immediatament després i era una simple traducció a l'anglés —molt cutre, per cert, l'adaptació de les síl·labes al text— amb un argument una miqueta canviat. Es deia 99 red balloons. Posteriorment, Nena, ja en solitari, va fer una versió en 2002 per al seu àlbum Nena feat. Nena que tampoc m'agrada perquè la cançó està tan canviada que perd el sentit. L'última és de l'any 2009, i tracta de recuperar la cançó original que tan bé quedava. Tanmateix, canvia la instrumentació de manera que no és eixe so dels 80, sinó un de més modern. És a dir, agafa la cançó original i l'actualitza. El videoclip de 2009 està millor fet i explica millor l'argument, però dóna a entendre que la reacció desproporcionada fou d'una dictadura (la comunista, d'Alemanya de l'est), referència que no trobem per cap lloc en la cançó original.
(Disculpeu la mala qualitat dels vídeos. Blogger no em deixa pujar-los si pesen més de 100 MB. Disculpeu també la traducció.)
99 Luftballons. Una cançó que, lluny de les típiques cançons pop-rock buides de contingut, ens recorda la història de l'últim segle. És la música com a denúncia en el moment en què eixí la cançó i com a testimoni de la història ara mateix.
I pel que fa a aquest blog, tinc la intenció d'escriure més sovint i sobretot més regularment. Vaig a agafar el ritme amb què vaig començar el blog: vaig a tornar a anar a l'istesso tempo. Tinc pendent, i desvetlle ara la sorpresa, escriure tal vegada un parell d'articles conjunts amb dos inestimables amics meus que de segur estaran encantats, i que per cert també són bloguers. Us recomane que feu una ullada als seus blocs ací i ací.
I pel que fa a aquest blog, tinc la intenció d'escriure més sovint i sobretot més regularment. Vaig a agafar el ritme amb què vaig començar el blog: vaig a tornar a anar a l'istesso tempo. Tinc pendent, i desvetlle ara la sorpresa, escriure tal vegada un parell d'articles conjunts amb dos inestimables amics meus que de segur estaran encantats, i que per cert també són bloguers. Us recomane que feu una ullada als seus blocs ací i ací.
